Dejar los muertos en paz

Deixem els morts en pau
Sergi Fidalgo

Les esquerres parlamentàries espanyoles tenen un mal costum: desenterrar els morts quan els convé per motius electorals o polítics, per distreure l'atenció quan els interessa. Per quina raó el PSOE i els hereus del PCE i del PSUC s'obstinen a treure a la llum pública una vegada i una altra el fantasma de la Guerra Civil, un enfrontament terrible de fa setanta anys?
Si no creien en l'oblit a canvi d'una transició pacífica i ordenada, per quina raó ho van acceptar? Per què no van forçar a finals de la dècada dels setanta un judici polític de l'aparell polític del franquisme i del postfranquisme? Per què van permetre que un bon nombre de funcionaris, policies i polítics franquistes es "reciclessin"? Si es va arribar a un pacte entre la gran majoria del poble espanyol, s'ha de respectar.
El que és indecent és que cada vegada que a Joan Saura, Pepe Blanco, José Luis Rodríguez Zapatero o Gaspar Llamazares els interessi desviar l'atenció es dediquin a parlar del franquisme i la lluita que es va produir entre "germans" entre el 1936 i el 1939. Tinc la sensació que la presumpta esquerra s'està unint als elements més reaccionaris del país per parlar molt del passat i poc del futur. Com si els convingués retrocedir pel túnel de temps, uns per recordar una època més "feliç" per a ells i els altres per deslegitimar el Partit Popular.
Ni el PP és la dreta franquista, ni el PSOE fa polítiques d'esquerres. Ambdós es barallen pel vot de centre, per les classes mitjanes urbanes, que són les que donen el triomf electoral. Els intents constants dels socialistes, amb el suport dels seus fidels escolanets, per posar l'etiqueta de franquista a la formació que presideix Mariano Rajoy responen només a interessos partidistes. Segur que a les files populars hi ha exfranquistes. I a les de Convergència, i a les del PSOE, i a les de la gran majoria de partits espanyols.
El dia que vegi Emilio Botín i la resta de banquers espantats per l'acció d'un govern socialista, aquest dia em creuré que són d'esquerres. Mentrestant, els veuré com el que són: uns professionals del poder, com els seus col·legues del Partit Popular. Per això demano als dirigents del PSOE que deixin els morts en pau, i que no presumeixin del que no són. Els socialistes del 2007 no tenen res a veure amb els que van lluitar a la Guerra Civil. Uns creien en l'emancipació de la classe treballadora, els altres només pensen a guanyar eleccions per veure a quants militants podran donar feina a les institucions que han conquerit.