El Ministerio de la Verdad (Memoria Histórica)

Ministeri de la Veritat
Marçal Sintes

El govern de la Generalitat ha recuperat el projecte de llei del Memorial Democràtic. Ideada per Joan Saura i Iniciativa per Catalunya, aquesta llei busca recuperar la memòria de l'antifranquisme, equiparant-lo amb els que van lluitar a favor de la democràcia i les llibertats. Però la veritat mai és tan simple. Agafem els anys trenta, per exemple. Eren demòcrates els faistes? Ho eren els comunistes? Eren demòcrates els assassins d'Andreu Nin o Josep Maria Planes? Quants demòcrates van optar per l'exili o per Franco empesos per les persecucions i el bany de sang que es produïa a la rereguarda? Realment, quants demòcrates hi havia entre els líders revolucionaris? Vull dir amb totes aquestes preguntes que la història és complexa i plena de retombs. I desgraciadament el que es pretén no té res a veure amb aquesta complexitat i aquests retombs, sinó amb la inaguantable catequesi sobre l'heroica superioritat moral de l'esquerra. L'operació és també partidista -els òrgans del Memorial estaran sotmesos al tripartit- i intervencionista, ja que, en comptes d'impulsar la recerca universitària i els centres especialitzats, que fa molta falta, suposa bastir una nova institució, amb el seu edifici i el seu personal, des d'on repartir diners a dojo i segons convingui. Permetin-me expressar-ho manllevant el lèxic del brigadista George Orwell: es tracta de fundar una mena de Ministeri de la Veritat que imposi la Novaparla tripartídica amb la complicitat de la Policia del Pensament, en aquest cas, naturalment, l'habitual trepa d'historiadors servicials i exquisidament alimentats