Derecho de autodeterminación y secesionismo

Emiliano Jimenez, e-noticies 19/12/2006

Davant d'una proclamació de separació feta de forma unilateral i al marge de les normes constitucionals vigents, les democràcies sempre han actuat de la mateixa manera: utilitzant la força militar per garantir la unitat proclamada en les seves respectives constitucions. No cal que les constitucions ho diguin de forma expressa. És un principi elemental que la sobirania d'una nació és única i que cap part d'una nació pot separar-se de forma unilateral en contra del que disposen les seves lleis constitucionals.
Els nacionalistes catalans i bascos parlen del dret d'autodeterminació com si fos una garantia internacional per a la secessió. La doctrina internacional estableix que aquest dret es limita a reconèixer el dret a la independència de les colònies i a establir el dret de sobirania dels estats. Cosa que no significa cap dret de secessió dels territoris que formen part d'estats i que no siguin colònies o territoris ocupats. Ni Catalunya ni el País Basc són considerats per les Nacions Unides ni colònies ni territoris ocupats, i això no permet justificar d'acord amb el principi d'autodeterminació una possible actuació separatista dels seus parlaments autonòmics.
En conseqüència, una acció separatista unilateral i il·legal podria ser resposta, en el marc de les lleis internacionals i de la nostra pròpia constitució, amb tots els instruments coactius de què disposa l'Estat de Dret. Òbviament, sempre d'acord al que disposin tant les Corts Generals com el govern espanyol -que són els responsables de decidir com s'hauria d'afrontar una acció separatista.
Dir aquestes coses pot sonar poc amable i fins i tot una mica exagerat. Però crec que és un exercici d'honestedat política explicitar sense ambigüitats que els que vulguin trencar Espanya al marge de la Constitució hauran d'assumir el preu de la seva irresponsabilitat.
Els independentistes poden defensar la seva causa sempre que ho facin en el marc de les lleis vigents. Però per assolir els seus objectius necessiten comptar amb el suport majoritari de les Corts Generals i del poble espanyol, que hauria de ser convocat a un referèndum. I sense aquest doble suport, qualsevol intent secessionista no seria altra cosa que una rebel·lió.