La imperfección de la realitat y la perfeccion de los sueños nacionalistas

Emiliano Jimenez a e-noticies.com

"La meva identitat és espanyola perquè prefereixo viure en el món real que en el món imaginari; perquè prefereixo posar els peus a terra que no posar-me a viure en el perillós joc de fer compatible la voluntat d'una suposada nació a construir amb la realitat efectiva i certa d'un Estat nacional espanyol que —malgrat les interpretacions retrospectives dels nacionalistes perifèrics— mai no s'ha definit a si mateix en cap de l es seves constitucions —inclosa la Constitució de la Segona República— com un Estat plurinacional. Prefereixo fruir del que tenim avui que no dedicar el meu temps a la malenconia del temps perdut, al 1714 o a la construcció permanent de Catalunya, que vol fer tabula rasa del que ha estat la nostra evolució històrica. Prefereixo la imperfecció de la realitat als somnis de ressuscitar el Juràssic Parc historicista que s'amaga al fons del cor de molts, potser la majoria, dels nacionalistes catalans.

Com diu el britànic Michael Oakeshott, prefereixo allò que m'és familiar a allò que és desconegut, el que està demostrat al que no ho està, els fets al misteri, el que és real al que és possible, el que és limitat al que no ho és, el que és proper al que està allunyat, el que és convenient a allò que és perfecte, la felicitat present a les fruites de les utopies. No vull perdre el que sóc i les coses que m'estimo per satisfer els somnis de construcció nacional de la part de catalans que pretenen afirmar que ells i només ells representen el que realment és Catalunya."