Relativisme turístic

Reproduzco aquí unos irónicos párrafos de Ferran Saez de un articulo suyo del Avui de 29/08/2006, acerca del relativismo cultural, aplicado al mundo de los viajes turisticos.

"...Fa uns dies vaig escoltar en un programa radiofònic el testimoni d'una oient que havia visitat el Vietnam la primera quinzena de juliol (de fet, això és el que ha motivat la redacció d'aquest article). Em vaig assabentar, dit sigui de passada, que Vietnam és destinació turística de moda. Aquesta senyora va fer grans lloances del paisatge i de la gent d'aquell país asiàtic, però va explicar una anècdota suposadament negativa. Resulta que en un poblet "tradicional" (?), no en una gran ciutat, havia vist un grup de nois escoltant música pop occidental. Va afegir que alguns, fins i tot, portaven pantalons texans i sabatilles esportives. Un escàndol.

El que més em va cridar l'atenció d'aquest relat és que en cap moment es va recordar que el Vietnam viu sota una dictadura comunista, ni que els seus nivells de benestar material estan sota mínims. Tot això, a aquesta turista, no semblava interessar-li gaire. En canvi, donava molta importància al fet que la seva dosi d'exotisme -pactada tàcitament amb l'agència de viatges- s'hagués vist escapçada per la presència pertorbadora d'aquell grup de joves vietnamites interessats en les novetats de la MTV i en els darrers dissenys de Nike. Aquesta forma estrambòtica de relativisme no s'ha de perdre de vista: és una actitud emergent.

Resulta, però, que a partir d'un determinat nivell de benestar material, tothom vol si fa no fa el mateix. L'exotisme acaba on comencen els 10.000 dòlars de renda per càpita. I com que el turisme hi contribueix, ja tenim el massai amb un iPod penjat al coll o el tuareg que porta un Rolex. Des de la perspectiva del relativisme turístic això té un punt degradant. Els falla la memòria! No recorden -o no volen recordar- que els primers turistes que ens van visitar preferien que els nostres avis anessin en tartana, portessin boina i visquessin en un exòtic mas sense aigua corrent ni llum elèctric.Ferran Sáez MateuEscriptor i professor a la URL"