Izquierda y Derecha
Interesante articulo en el Avui sobre la dicotomia izquierda-derecha
Esquerra i dreta
Jordi Graupera
La majoria de gent et dirà que és d'esquerres i descriure algú com "un de dretes" és un insult. De la dreta se suposa que és conservadora, reaccionària i que defensa els interessos dels rics. Per fer-ho, el dogma diu que propugna el liberalisme, és a dir, el poder de l'individu davant de l'Estat, els mínims impostos possibles i llibertat per crear institucions privades. Les societats que han optat per això són ara les més avançades de la terra, on hi ha menys pobres, i són de tot menys conservadores. Tot progre de pro consumeix els productes d'aquests països com si fossin fetitxes. De l'esquerra se suposa que fa polítiques socials i que defensa els més pobres. Per fer-ho, el dogma diu que tot allò que pugui fer l'Estat, més val que no ho facin els particulars, els impostos han de ser alts i tots els serveis han de ser públics, controlats per l'Estat. Als països que han optat per això ningú no hi voldria viure. Podríem exceptuar els nòrdics, que van viure de les ruïnes de la Segona Guerra Mundial i que ja fa anys, quan el chollo es va acabar, que s'han adaptat al liberalisme. Els polítics d'esquerres d'aquí se n'han adonat i ja els queda només un posat fariseu, que atia el sentiment de culpa, mentre els serveis públics es mostren ineficaços. Fa uns dies a La 2 fins i tot Montilla li va admetre a Joan Tapia que era liberal. L'eix esquerra-dreta és una farsa que mantenen els polítics d'esquerra perquè els ciutadans semblen voler que el seu govern sigui d'esquerres i que alhora funcioni a tot tren, cosa que fins ara no s'ha donat mai. A Catalunya si vols guanyar has de dir que ets d'esquerres i si vols mantenir-te has de ser un liberal.
Esquerra i dreta
Jordi Graupera
La majoria de gent et dirà que és d'esquerres i descriure algú com "un de dretes" és un insult. De la dreta se suposa que és conservadora, reaccionària i que defensa els interessos dels rics. Per fer-ho, el dogma diu que propugna el liberalisme, és a dir, el poder de l'individu davant de l'Estat, els mínims impostos possibles i llibertat per crear institucions privades. Les societats que han optat per això són ara les més avançades de la terra, on hi ha menys pobres, i són de tot menys conservadores. Tot progre de pro consumeix els productes d'aquests països com si fossin fetitxes. De l'esquerra se suposa que fa polítiques socials i que defensa els més pobres. Per fer-ho, el dogma diu que tot allò que pugui fer l'Estat, més val que no ho facin els particulars, els impostos han de ser alts i tots els serveis han de ser públics, controlats per l'Estat. Als països que han optat per això ningú no hi voldria viure. Podríem exceptuar els nòrdics, que van viure de les ruïnes de la Segona Guerra Mundial i que ja fa anys, quan el chollo es va acabar, que s'han adaptat al liberalisme. Els polítics d'esquerres d'aquí se n'han adonat i ja els queda només un posat fariseu, que atia el sentiment de culpa, mentre els serveis públics es mostren ineficaços. Fa uns dies a La 2 fins i tot Montilla li va admetre a Joan Tapia que era liberal. L'eix esquerra-dreta és una farsa que mantenen els polítics d'esquerra perquè els ciutadans semblen voler que el seu govern sigui d'esquerres i que alhora funcioni a tot tren, cosa que fins ara no s'ha donat mai. A Catalunya si vols guanyar has de dir que ets d'esquerres i si vols mantenir-te has de ser un liberal.

0 Comments:
Publicar un comentario
<< Home