Conflicto de Próximo Oriente: La información en Cataluña

Articulo de Xavier Roig sobre la información del conflicto en el Próximo Oriente

Dones i nens

Xavier Roig

Israel ha envaït el sud del Líban i el fet ha agafat la societat catalana, un cop més, desinformada. El tema és complicat i servidor només és capaç de copsar-ne alguns aspectes. Pocs. Crec que aquest atac d'Israel és un error i complicarà els quatre grans problemes interdependents del Pròxim Orient: la guerra d'Iraq, el perill que Iran esdevingui potència nuclear, la incipient democratització del Líban i el problema palestí. Ara, una cosa poden tenir per segura: sense llegir diàriament la premsa estrangera, no entendria res.
Davant l'atac israelià, l'opinió pública catalana ha reaccionat amb els tics característics d'una societat tancada i desinformada. S'hi barregen dos factors: l'ínfima qualitat de la majoria dels nostres mitjans de comunicació i (conseqüència?) la cada cop més preocupant tendència dels catalans a veure el món segons els prismes espanyols.
De la degradació que ha assolit TV3 n'han parlat molts articulistes. Fa uns mesos hauria recomanat copiar la manera com donen les notícies determinades emissores estrangeres (la BBC, per exemple). Ara hem baixat posicions: seria recomanable que els periodistes de TV3 (que són els que han esventrat l'emissora) aprenguessin dels informatius de TVE.
La intoxicació informativa pública, però, no la capitalitza TV3 -els seus informatius són tan dolents que els mira poca gent-. Per contra, són fonamentals les tasques de desinformació que habitualment practiquen Catalunya Ràdio i Catalunya Informació. Els seus informatius són capaços de donar notícies de la manera més grollerament manipulada o, en el límit, no donar-les. Hi rep tothom que no combregui ideològicament amb aquest progressisme d'espardenya i incompetent que s'ha instal·lat als nostres mitjans -i que a la societat catalana sembla que satisfà tant.
Si bé normalment l'actitud dels informatius de la CCRTV ja és penosa, el fet agafa caires grotescs quan s'informa dels conflictes del Pròxim Orient. Els terroristes palestins maten o causen víctimes; les forces israelianes assassinen. Els israelians sempre causen morts on figuren "dones i nens"; per contra, quan un terrorista palestí rebenta un autobús públic, a dins mai hi viatjaven ni dones ni nens... etc.
Per afegitó, la majoria dels nostres mitjans deixen d'informar de molts aspectes que a d'altres països ajuden a comprendre el que passa. Per exemple, quan un atac dels terroristes palestins mata israelians, no es diu que sovint entre les víctimes també hi ha àrabs. Tampoc s'informa que Hezbol·lah amaga intencionadament els míssils sota edificis de vivendes -per això els atacs israelians causen tantes víctimes civils-. I com que durant mesos s'ha deixat d'informar que Hezbol·lah estava constantment llançant míssils (que li envia Iran), ara no s'ha comprès per què, de cop i volta, Israel ha tingut una reacció tan furibunda -de forma equivocada, al meu entendre-. Tampoc s'explica amb claredat que el Líban ha estat, i encara ho és en bona part, un Estat controlat per Síria i els terroristes. Ni tampoc s'informa que a les proves de míssils nuclears que Corea del Nord va dur a terme fa unes setmanes hi van assistir les autoritats de l'Iran en ple (aquests que volen tenir l'energia nuclear per a fins "pacífics"). O s'ignoren les estadístiques que demostren que el mur construït per Israel ha reduït dràsticament els atemptats terroristes.
Ha estat, doncs, la reacció de l'opinió pública catalana aquella que calia esperar d'una societat informativament asfixiada. No són d'estranyar determinades manifestacions de clara tendència antiisraeliana. Jo no les veig tan malintencionades com simplement fruit d'un aïllacionisme arcaic. I no demano que els nostres informatius i mitjans de comunicació esdevinguin proisraelians (cosa que seria una aberració), sinó simplement que siguin objectius. Cosa que no només vol dir presentar la informació de la manera més objectiva possible (fet certament complicat) sinó, simplement, donar la informació i no censurar-la. Però com que preveig que això no tindrà lloc a curt termini, caldrà mantenir-nos informats per la premsa internacional. Com quan vivia Franco.
Enginyer i escriptor