Literatura de Cataluña y Frankfurt

Una voz disonante en el diario Avui, con respecto al nacionalismo lingüistico:

Llengua i models de país
J.J. Navarro Arisa, AVUI, 25-07-06

El potencial verinós de la llengua ens torna a complicar l'horitzó. Aquest cop, el debat té fins i tot un topònim: Frankfurt. El paper de Catalunya com a país convidat a la propera edició de la Fira Internacional del llibre a la ciutat alemanya ha ressuscitat una controvèrsia que ja semblava rància i superada: ¿Quina és la literatura de Catalunya i, sobretot, en quina llengua ha d'estar escrita? La mateixa naturalesa del debat -i la seva inserció en el context de la precampanya política que domina l'ambient- convida a tota mena de perplexitats. ¿No havíem quedat ja fa molt de temps que és catalana tota persona que viu i treballa a Catalunya? Si això és així, ¿per què no havia de ser catalana tota la literatura que es pensa i s'escriu a Catalunya, amb independència de si està escrita en català, castellà, anglès, àrab o urdú? A primera vista, la solució del problema sembla molt clara i senzilla, però farà falta moltíssima flexibilitat i molta mà esquerra si es vol arribar a la cita de Frankfurt sense fer el ridícul a escala global ni donar una imatge de petit país primitiu que no s'aclareix ni amb la seva identitat literària. Algunes opinions i comentaris recents, que identifiquen llengües amb models de país o amb dependències extraliteràries, no ajuden gaire a tenir una percepció més lúcida de la situació.
L'únic model de país que pot interessar-nos és un model de país lliure i divers, amb una identitat clara, però respectuós amb tots els trets que han fet la seva riquesa. Catalunya no ha estat convidada a Frankfurt com un petit país perseguit, primitiu i victimitzat, sinó com un dels centres de creativitat literària i editorial de l'Europa contemporània. Més enllà de valoracions mercantils o especulatives, el que definirà a Frankfurt el poder i la vàlua de la nostra literatura serà la seva qualitat i capacitat de seducció. I aquest és un model que no té assignada cap llengua fixa.